El Granerer

El 1973 apareix El Granerer, la primera publicació fallera de Torrent, amb el subtítol de “Revista Fallera de la Ciudad de Torrente”. El cronista Vicente Beguer Esteve descriu l’aparició d’El Granerer de la següent manera:

«Va ser l’esdeveniment més valuós, per a mi, de les falles torrentines l’any 1973. En ell estaven els programes d’actes generales, els llibrets que moltes – per no dir totes– oferien al poble, i la constant superació de la festa, ben cuidat tot –i millorat– per la Junta Local, que presidia Vicent Miquel Ferrandis, i l’ajuda imprescindible de tots els fallers. Faltava un exponent que anara tots els anys deixant constància de les nostres festes. Em varen ajudar Vicent Pallardó Latorre, en la portada; els amics Paco Torrent i Pascual Romero, amb versos al·lusius, i Pep Ibáñez Clemente, amb la seua dedicació plena, ajudat per Josep M. Alejos i Miquelet Mora. Clarés, per tots els fallers. I El Granerer en el carrer.»

Amb quasi mig segle de vida a l’esquena, El Granerer ha anat transformant-se al llarg de la seua història en una revista d’imprescindible consulta per conéixer la història de les falles de Torrent. Moltes són les firmes de grans fallers de Torrent que han anat aportant els seus records, crítiques i articles d’opinió al llarg d’aquests anys. Una de les primeres accions que pren la COMFET, Comissió d’Estudis Fallers Torrentins, va ser la digitalització de tots els exemplars d’El Granerer, perquè estigueren accessibles a tot el públic via internet.
En març de 2022 el Granerer va complir 50 anys d’història: poesia, investigació, opinió i humor destaquen d’entre les més de 5.000 pàgines d’història que ens recordem que hem sigut i que som els fallers de la capital de l’Horta Sud. Un homenatge a poetes i fallers, a Torrent i a la seua gent, ja que la revista -que començà per difondre la festa- s’ha convertit en tot un referent anual i dels més antics de la ciutat, gràcies a tots aquells que un dia es ficaren al seu capdavant per donar veu a la festa.

Naiximent d’El Granerer

A principis dels 70 el món faller torrentí està en plena efervescència, ja que entre 1971 i 1973 es produeix un augment espectacular de cens i comissions falleres, producte del flux migratori a Torrent i de l’augment d’esta població de l’Horta. En paral·lel, s’articula tot un calendari d’actes i un entramat festiu que pren un tarannà oficiós- en un principi- i oficial- al final- que serà utilitzat per l’ajuntament per a prendre el poder de la festa i difondre uns valors i criteris determinats. En 1971 es crea la figura de la Fallera Major i l’emblema de la Torre, com a insígnia distintiva. Eixe desenvolupament de sinèrgies precisava la creació d’una revista oficial que arreplegarà tota l’activitat, com ja es feia amb la revista de festes Patronals de Sant Abdó i Senent..

Tot plegat, en 1973 naix “El Granerer”, amb el subtítol de “Revista Fallera de la Ciudad de Torrente”. El cronista Vicente Beguer Esteve descriu l’aparició d’El Granerer de la següent manera: «Va ser l’esdeveniment més valuós, per a mi, de les falles torrentines l’any 1973. En ell estaven els programes d’actes generales, els llibrets que moltes –per no dir totes– ofertaven al poble, i la constant superació de la festa, ben cuidat tot –i millorat– per la Junta Local, que presidia Vicent Miquel Ferrandis, i l’ajuda imprescindible de tots els fallers. Faltava un exponent que anara tots els anys deixant constància de les nostres festes. Em varen ajudar Vicent Pallardó Latorre, en la portada; els amics Paco Torrent i Pascual Romero, amb versos al·lusius, i Pep Ibáñez Clemente, amb la seua dedicació plena, ajudat per Josep M. Alejos i Miquelet Mora. Clarés, per tots els fallers. I El Granerer en el carrer.»

Dissenys de portada

Cal destacar el que seria la primera portada de la revista i per extensió la primera imatge icònica de les falles torrentines fins a dia de hui. Dita imatge no era inèdita, ja que va ser creada per a la portada de la revista de les festes patronals de juliol, en honor als Sants de la Pedra. Vicente Beguer, quan va ser alcalde de la ciutat, va encarregar la dita il·lustració a l’artista -torrentí d’adopció -Vicente Pallardó “de la mà del nostre paisà, tan enamorat de les coses de Torrent, ens va vindre al primer cartell del “Granerer”, que va figurar en la portada de les revista de les festes patronals de 1969 per a després reproduir-ho com una bella empremta en la nostra primera revista fallera.” En 1974 la il·lustració original de Pallardó és modificada. El faller torrentí i artista aficionat, Antonio Fernández Balbuena, rep l’encàrrec de revisar esta efígie que “preval reduïda en grandària i adaptada a un nou tema faller”, a la que s’incorpora, utilitzant la tècnica del collage, un faldó en forma de rata penada, les flames del costat esquerre i la tipografia que anuncia l’arribada de les falles, fent les vegades de la imatge fallera torrentina per excel·lència. “La Junta Local va vindre a per mi- ens conta Balbuena- Regino Esteve em va dir que fera quelcom per a modificar-ho. Jo en aquella època estava en el departament de publicitat de la CAM i ja havia fet anuncis i algunes portades de revista de Setmana Santa. La portada original no era meua, sinó de Pallardó. Sobre una cartolina blanca vaig col·locar una trama blava i la vaig retallar perquè tan sols quedara el retall original del Granerer de Pallardó, posteriorment vaig afegir les flames i les tipografies. Cada any, les diferents impremtes encarregades d’imprimir la revista han anat canviant els fons i les trames”, comenta Balbuena.

Durant tota la dècada dels 70 l’efígie del Granerer s’erigix com a visió representativa de les falles, i tan sols canvia les combinacions dels colors del fons amb el del faldó del rata penada. A finals dels 80 la imatge/cartell creada per Fernández Balbuena es reduïx i apareix emmarcada per un gran marc blau (en 1987) i en groc (en 1988), fins que en 1989, per primera vegada, es canvia la portada per una aquarel·la que representa l’explosió d’una palmera de focs artificials. En 1990 s’ il·lustra amb una part de l’obra de Sorolla, “Grupa Valenciana” (1906), en 1991 una altra aquarel·la il·lustra la portada per a donar pas a presentar en cada número als cartells guanyadors l’any anterior. En 1996 es fa gastar el primer cartell anunciador de les falles de Torrent, un treball que li encarregaren a Vicent Pallardó, on mostra la silueta en negre de la seua falla a la plaça del Caudillo, sota el lema “Proyectos y más proyectos”, de 1956.

D’ací en avant es torna a recuperar la figura del Granerer de Balbuena fins l’any 2002, quan la revista canvia la portada i se’ns mostra una versió en disseny realitzada per l’impremta de León encarrega d’imprimir-la. Es tracta del retoc d’una foto de l’escultura del Granerer, realitzada per Rafael Pi Belda en 1999. Després serà el dissenyador de Torrent, Eugenio Simó, qui prenga la batuta fins que en 2011 l’arreplega Calo Carratalà amb una versió a carbonet d’una foto de l’últim granerer. En 2012, Jose Luis Campillo, ens mostra una imatge metonímica de les mans d’un home, fent una granera, la part, pel tot.

Contingut

Una vegada analitzada la part del disseny, passem pàgina i ens trobem amb el contingut d’un Granerer canviant conforme s’adaptava als temps i on allò principal era difondre els esbossos de les falles, les representants i el programa d’actes. La vessant cultural sempre ha estat molt present des de la seua creació per això cal sumar la presència de la poesia i les conegudes “ripiaes” sarcàstiques i plenes de sàtira fallera. Així doncs, podem diferenciar els següents bloc temàtics presents als Granerers:

Presentació de les falles

Conforme han avançat els anys, la revista ha presentat variacions a l’hora de presentar l’esbós de la falla, part indispensable de la festa i record d’allò que es plantaria al carrer. En els primers números moltes falles presenten versos o explicacions dels monuments, altres es limitaven a presentar només l’esbós.

Quant a les fotos de les seues Falleres Majors, en el primer numero, apareixien vestides de particular i moltes d’elles s’acompanyaven amb poesies per a cada fallera. No serà fins l’any 1978 quan comencen aparèixer vestides de valencianes, però encara queden moltes de particular. Cal ressaltar que en algunes falles, a soles apareix el llistat de la comissió masculina, de manera que en cap moment apareix la Cort d’Honor. Hem de recordar que estem a principi dels 70 i la figura de la dona en la festa era merament representativa i completament diferenciada, al igual que la comissió infantil. Amb llistats de fallers diferenciats.

Altres, per exemple, sí presenten la seua cort d’honor i un conjunt de fins a 14 reines (del foc, de la flor, de la música) que acompanyaven a la Fallera Major. Esta tradició de crear corts dins de cada falla va ser abolida amb el nou reglament faller de 1983, tot i que en molts pobles encara es conserva. En Antoni Pardo, era tradicional el càrrec de muses. La falla Toledo, Sedaví, Pare Méndez i Sant Roc, opten per incloure poesies a les seues falleres majors.

No serà fins 1984 quan ja apareix una estructura pareguda a l’actual en la que les falles es dividixen per seccions, arriba el color a les fotos de les Falleres Majors de Torrent i un gran treball d’investigació en el que cada falla presenta un resum dels premis obtinguts al llarga de la història de cada comissió.

Investigació

L’espai dedicat a la investigació ha sigut prou reduït, però no inexistent. De fet, en el primer número esta vocació està clara i ens trobem un article dedicat a la creació de les insígnies falleres:

“Los emblemas falleros fueron creados en el año 1971 (Las torres, en su categoria de oro, plata y bronce, son el premio a la actividad fallera que otorga el Ayuntamiento a través de la Junta Local Fallera)”.

Així com un altre on s’indica com a punt de partida que la figura de la FMT va nàixer al 1971 i 1972. En este curiós article es fa una explicació de que tot i ser el primer granerer, ja exisitia dos anys abans la figura de la Fallera Major de la ciutat. En esta mena de recordatori s’esmenta una breu crònica de com van ser les exaltacions de Mari Carmen Fernandez Cubes i de Purin Mora Alandí (FFMMT de 1971 i 1972). Per este camí trobme els articles de MIK a l’any 1974 i 1976, sota el lema “Apunts per a la història de les falles”, l’autor fa una breu ressenya de la tradició torrentina. Però si parlem d’un investigador sempre fidel a la seua tasca de cronista, eixe és sense dubte, Vicent. Beguer Esteve, que ja en 1980 va escriure “Les falles i Torrent: xicoteta història” on parlava de la tradició dels “pallassos” i fa un recorregut per totes les dècades fins arribar als 80. En 1981 va escriure “Presència torrentina en les primeres falles.”

Altra corrent d’articles es la dedicada a la història dels llibrets de falla (Joan Gil Barberà, Preseident de Lo Rat Penat en 1988) o fins i tot reproduccions d’articles publicats a la Revista Pensat i Fet i altres articles dedicats a la pròpia historia de les comissions de Torrent, aniversaris o més darrerament dedicats als estudis de la Tombà de les falles, l’aparició en premsa del primer monument faller al 1900 (ambos de Salvador Císcar), o altres sobre els cartells de falles o monuments municipals.

Opinió

Una altre pilar fonamental han sigut els articles d’opinió. Els tems tractats sempre han sigut al voltant de l’evolució pròpia de la festa i de l’adaptació als canvis. Una part important cal ressaltar la presència d’homens de la festa, com Arturo Boix, Pere Delmonte, o V. Robert Gómez (“El meu ideal faller”, de 1985) o Alfret Chulià (“Torrent i la Dolçaina”, de 1985); així com Andreu Andreu Alabajos (“El pensament d’un faller”, de 1986). D’entre tots d’ells cal destacar l’article signat per Junta Local sobre indumentària i que apareix sota el lema: “Normas para el traje regional de Labradora Valenciana”(aparegut en 1973, 1985 i 1986) i on es poden llegir recomanacions que no deixen indiferent a ningú a dia de hui:

“El corpiño y la falda deben ser del mismo color y tejido. Las cintas deben ser lisas, sin flecos, ni dibujos. El corpiño deberá ser necesariamente negro, la altura del traje debe ser de 35 cm del suelo, sin zapatos. El peinado: raya en medio, sin flequillo y sin cardar.”

Lírica/narrativa

Converses, ripiaes i versos, han sigut part fonamental en el contingut del Granerer. De fet, Vicent Beguer ja marcava el camí del que pretenia ser la revista i així el podem trobar en la seua primera aportació, titulada “Pòrtic”, que a mena de metàfora ens animava a entrar a este món de la poesia i de reprendre la festa fallera a Torrent en la segona i definitiva etapa:

“Un altre any les falles són plantades,
la festa continua renovada
i el poble s’empampola amb alegria
entre músiques traques i armonia.”

Altres firmes que destaquen són les de Josep Alarte, Pere Delmonte, Donís Martín i els torrentins San Félix, Francesc Joan-Torrent (Tríptic) o les Ripiaes Falleres, de Pep el Tranquil, o el que és el mateix, Pascual Romero. També cal ressenyar la part de narrativa breu, com en “1986, l’any que férem contacte o algo així” (Conte faller). Però, sense cap mena de dubte, a partir de l’any 1982 els Jocs Florals, organitzats per la falla Ramón y Cajal, de la mà de Beguer, ompliran cada any les pàgines amb els premiats de l’any anterior. Els primers publicats són “La nostra patrona”, “Ofrena” i “Estoreta”, que apareixen sense firmar, però són els guanyadors de la V edició.

No podem concloure esta ràpida visita a més de 40 exemplars sense destacar la presència del programa d’actes. Tot i parèixer un tema frívol, no em d’oblidar que El Granerer, va nàixer per una necessitat imperiosa de reorganitzar la festa i difondre-la al públic, en este sentit, es fa patent la presència del calendari festiu, fins el punt de fer un Granerer de Butxaca en XXX, fàcil i còmode per portat sempre al damunt

Conclusió

Amb més de cinc dècades de vida, El Granerer sempre ha estat viu, ha sigut una revista canviant que va nàixer amb una necessitat de difusió i a la vegada, amb una gran pretensió cultural que travessat moments de sequera, però també de gran abundància literària, crítica i d’investigació. Com a ésser viu que és, ha anat transformant-se al llarg de la seua història en una revista d’imprescindible de consulta per conèixer la història de les falles de Torrent i de la seua gent. I es que al cap i a la fi El Granerer no és altra cosa que el fruit i rendiment de tots els fallers que han anat aportant els seus records, crítiques i articles d’opinió al llarg de la seua vida. Una trajectòria que continua cada mes de març.